23 septiembre, 2016

El Capital y la fe. Jacobo Fugger

M. Romero, en un brillant apunt històric del procés d´endeutament estatal a Europa, resumeix molt bé per què hem arribat fins aquí. Jo al llegir-lo, de seguida em vaig fixar en un nom que apareix en el seu article. (leánlo por favor):

“El concepto de deuda, tal y como se entiende hoy en día, lo crea Carlos I de España y V de Alemania. A la muerte de su abuelo Maximiliano I, en 1519, compite con el rey de Francia, Francisco I, por ser elegido Rey de los Romanos. El prestamista de su abuelo, Jakob Fugger (Jacobo Fúcar como se le conocía en España), se compromete a sufragar su elección entre los príncipes germanos con tal de cobrar las deudas pendientes de su abuelo y las nuevas que asumía el joven rey. Una lucha que termina con Carlos como Emperador del Sacro Imperio Romano pero con una fuerte deuda con Fugger. A su muerte, el banquero amasaba una fortuna de 2,1 millones de florines, unos 125 millones de euros en la actualidad Ѣ€“una cantidad considerable para la época-.

El Emperador tuvo que firmar unos “Asientos” , “obligaciones de hoy en día- a Fugger en los que se estipulaba el dinero a devolver y los intereses. Además, se utilizaban las minas de oro, plata y sal y los impuestos que se cobraban en Castilla como avales en caso de no pagarse la deuda. Comenzaba así la historia de la Deuda soberana”.
 calle de Fucar en Madrid

Ja fa anys que tot el que envolta a aquest personatge m´inquieta intel·lectualment. Per altra banda, sempre hi cregut,des de que vaig escriure un dels meus llibres sobre “El Capital”, que Maquiavel quan relata qui és el príncep, no parla seriosament d´un monarca o un gobernant, sinó d´un banquer tot poderós.
Cap l´any 1519, Albert Durero realitzà un retrat a l´oli de  Jakob Fugger. Qui va ser anomenat per tota Europa, “el Ric”. Els Fugger varen ser la família més poderosa d´Europa al segle XVI, gràcies a
l´origen metal·lúrgic del seu monopoli (els reis del coure). Però de seguida, es van passar de la metal·lúrgia a la semiúrgia (el finançament de Corts, Reis, Papes i Estats).
El jove Iacob va ingressar al  “Fondaco dei Tedeschi”, on es practicava una mena de formació professional (dual), per part dels alemanys de clase alta a Venècia, i on s´aprenia sobre tot la nova tècnica de la comptabilitat de la partida doble. Tot això deuria succeir al mateix temps que Shakespeare escriu el relat famós de El mercader de Venecia.

¿És Jakob Fugger un inspirat pel jueu de Malta, o pel jueu shakespearià que vol acarnissar-se amb el cristià Antoni? El cert és que va ser el fundador del primer grup familiar financer (Jakob Fugger und Gebrüder Söhne) amb poder per sotmetre a Estats que varen acabar endeutant-se tant com per ser insolvents i declarar-se finalment en fallida.

I crec que es el personatge central a partir del que comença el que vinc anomenant en els meus últims llibres com “capitalisme de la semiúrgia”. Font de la que raja un capitalisme d´Estat en aliança amb la Banca, que també va denunciar Karl Marx a la seva gran obra “El Capital”.  I d´allí fins els nostres ingenus temps on els últims 40 anys Europa ha viscut de un pensament tant escarransit a la vegada que manipulador, anomenat “socialdemocràcia de l´Estat del benestar”. Al menys, i això sí que és una tesi arriscada, al Capitalisme semiúrgic  naixent amb els Fugger, li deurem per sempre el patrocini del Re-naixement  en l´art (almenys l´alemany i l´italià).

I per arrodonir aquesta història, pensin que just en el barri dels alemanys cabdalats a Venècia, es situa l´abans citat del Fondaco dei Tedeschi amb l’església de “San Bartolomeo” a tocar.  Per a la que fou encarregada per la comunitat alemanya, una obra magnífica d´estil renaixentista:  “Rosenkranzaltar” (pintada precisament per un dels genis cabdals del Renaixement, l´Albert Durer).
L´escena descriu la configuració dels tres poders, més un quart (l´Art). A l´entorn de la Confraria del Rosari, el poder de l´Esglèsia es stiua a la dreta de la Verge, el del monarca i l´Estat representat per Maximilià coronat, a la seva esquerra. Per últim, al fons sota un arbre, la figura de Durer (el poderós Art) i la d´en Fugger (la Banca).

Tal com va denunciar Marx a "El Capital", hi havia una "altra acumulació oginària" del Capital: la de la originada per la pinça entre l´Estat i la Banca, gràcies al naixement d´un "capital fictici" que dona lloc a un règim anomenat Bancocràcia i Capitalisme d´Estat.

Per tant, el quadre de Durer sembla representar l´epifania del "capital fictici" (anomenat així a la teoria del capital, segons Marx) o l´eufania del capital gasós (dins la meva teoría dels quatre ordres o estadis del capitalisme).


No hay comentarios:

Publicar un comentario

rillenri@gmail.com